‘Fama va ser el primer musical que vaig veure i, quatre anys després, jo n’era un actor més’
Edgar Martínez es mostra feliç davant dels projectes que se li presenten. / C. MARCH
Edgar Martínez somriu a la vida i la vida li somriu. Amb tan sols 20 anys ja pot dir que ha actuat com a professional en un dels musicals més importants de la història, Fama. L’any 2007 vam poder veure aquest vallenc representant a Andorra al Festival d’Eurovisión. L’Edgar, quan puja a un escenari, s’entrega en cos i ànima al seu públic. Esperit de superació, divertit, simpàtic i senzill són algunes de les qualitats que se li atribueixen.
- Com qui t’agradaria arribar a ser?
Com el Miquel Fernández que és un cantant de Barcelona que va començar als 18 anys a cantar, actuar i fer projectes de musicals. Deu anys després, continua fent musicals, actualment dirigeix el musical de Mecano Hoy no me puedo levantar.
M’agradaria treballar en musicals, al teatre o en sèries de televisió.
- Quan vas descobrir que tu servies per cantar?
M’ho va fer veure el meu professor de Batxillerat, l’Andreu Deixeus. Sempre em posava de solista o fent duos amb algú.
- I, abans dels 16 anys no havies ni cantat ni fet res de música?
Música sí, havia fet piano i solfeig des dels 14 anys. Però de cantar res de res. A casa meva no m’havien sentit mai cantar fins als 18 anys.
- Per què t’agrada tant cantar?
Jo visc amb el cant. No hi ha cap dia que no canti. En algun qualsevol moment del dia sempre he cantat. A qualsevol lloc. Sento que és una manera d’expressar els sentiments.
- Quin estil t’agrada cantar?
El soul, el jazz, el goospel, el pop-rock, etc.
- Com t’has de preparar per ser cantant de musical?
En tots els aspectes. En un musical tant important és el cant com el text. A més, has de saber interpretar-lo perquè sinó el públic el passa per alt.
- Quants anys de formació es necessiten per ser cantant de musicals?
Estic fent un curs de quatre anys a l’escola ‘Aules’ que inclou interpretació, dansa i cant. El quart any farem dos tallers (en un teatre) en què sumarem tot el que hem après durant els tres anys anteriors.
- Com es fixen les companyies de musicals en un cantant? Des del càsting o van a les escoles per observar l’evolució dels estudiants?
Et veuen quan et presentes en un càsting.
Primer t’assabentes de que hi ha un càsting. Després envies el currículum. Si és obert, tothom que vulgui, pot anar i si és tancat, trien currículums. A la primera fase del càsting cantes alguna peça que t’has preparat i ja s’elimina a molta gent. Després, a la segona fase, les cançons ja van més orientades al musical pel qual busquen gent i et donen un text perquè te’l preparis. A la tercera fase, ja només hi ha els finalistes, tres o quatre per a cada personatge, que lluiten pel paper.
- En què es fixen els directors de musicals per escollir-te o no?
Interpretar bé, cantar bé, que donis el perfil que ells busquen i que també sàpigues ballar una mica, si només ets cantant.
- Com veus el món dels musicals?
Ara és molt difícil perquè amb això de la crisi ha baixat una mica tot, però jo crec que al setembre tornaran a néixer projectes. Crec que ara els productors tenen por de posar diners en projectes de format gran.
- Però, ara aquí a Barcelona s’han acabat tots els musicals que s’hi feien?
Ara només hi ha el musical de la Bella i la Bèstia i Spamalot que s’acabarà d’aquí poc perquè el volen portar cap a Madrid. S’ha acabat tot perquè s’acaba la temporada que dura de setembre a gener i si va bé, es perllonga, com ha passat amb Spamalot.
- Quins projectes tens ara al cap?
He fet dos càstings i estic a les portes de tots dos: Mamma mia que farà gira per Espanya i l’altre projecte és el de Hoy no me puedo levantar de Mecano que es farà el setembre aquí a Barcelona.
- Quin prefereixes que t’esculli?
M’agradaria el de Mecano per estar aquí a Barcelona.
- Si anessis de gira, qui es fa càrrec de totes les despeses?
Les empreses productores paguen les dietes, els viatges I, a part, el sou que depèn de cotització que tingui la persona. El mínim són 1.300 € al mes, per a un cantant novell com jo.
- Com vas començar al món dels musicals?
Els inicis van ser durs. Amb uns amics i coneguts de Valls que ens agradava molt cantar vam fer el musical Somnis. Fer un musical és molt difícil i molt car. Si no s’inverteixen bé els diners, no surt bé. Si no hi ha un so, ni unes llums adequades, per més bé que cantem, el resultat pot resultar perjudicat. A més, qui vagi al capdavant ha de saber dirigir i això crec que no ho hem tingut. Però bé, al final tots els problemes s’han anat solucionant i ens ha quedat força bé. A més, mai abans s’havia fet cap musical a Valls.
- A què es deu l’èxit de Somnis?
Que està en un bon lloc, a una comarca petita (l’Alt Camp) on tots ens coneixem, i clar, un espectacle on tots som joves, tots cantem bé, ens ho passem bé, ho fem passar bé al públic, cantem cançons que tothom ja sap, I té un argument amb ganxo…
- De qui va ser la idea del musical?
La Montse i el Raül, dos companys i amics del musical Somnis van tenir la genial idea, en una nit d’inspiració, de crear l’argument del musical. Van buscar la manera per enllaçar, dins el fil conductor de l’argument, un munt de cançons conegudes que particularment no tenien res en comú.
- Després, ja vas venir aquí a Barcelona a estudiar magisteri musical. Però un bon dia, estant a la cua per agafar un autobús, reps una trucada…. i… al cap de dos mesos et veiem a Hèlsinki… Com va ser l’experiència a Eurovisión?
Ah! Sí, sí. Molt fort. El meu professor d’Aules, Daniel Anglès, va donar vuit noms de nois per fer un càsting per anar de coristes a representar Andorra a Eurovisión. D’aquests vuit coristes n’havien d’agafar dos, un d’ells vaig ser jo.
- Com influeix el físic d’una persona en aquest món?
Si ets guapo, actues bé i cantes bé, segur que t’agafen. Si no encaixes en el perfil que busquen, per molt bé que cantis, no t’agafaran.
- És a dir que el teu físic t’ajuda?
Sí, sí. És una cosa que s’ha de tenir en compte. De fet, m’he apuntat al gimnàs perquè hi ha molts papers en què s’ha d’ensenyar el cos i has d’anar preparat.
- De tot el que has fet fins ara, què ha estat el més important per a tu?
Fins ara, ha estat Fama. Perquè Eurovisión va estar molt bé però jo no anava com a cantant principal. Malgrat això, l’experiència d’estar una setmana allà amb totes les despeses pagades i amb gent molt important del món de la música, també va ser molt gratificant.
- Perquè ha estat tant important per a tu Fama?
Perquè va ser el primer musical que vaig veure a la meva vida i vaig pensar: ‘jo vull fer això alguna vegada a la meva vida’. I quatre anys després, jo estava allà, a dalt de l’escenari representant al Nick Piazza de Fama. Va ser molt fort. El primer dia, en obrir-se el taló de l’escenari, tenia el cos que no sabia ni on era.
- Fins a quina edat et pots dedicar als musicals?
Sempre, perquè hi ha papers per a totes les edats. A Cabaret, la majoria d’actors són gent gran i al musical Fama i hi havia un actor de 52 anys.
- Quin musical t’agradaria fer?
Buff. Varis. Però potser em quedo amb Joseph i l’abric en tecnicolor que ja he fet de manera amateur a Sabadell però m’agradaria fer-lo com a professional.
- Quina és la clau de l’èxit en aquesta professió?
L’èxit s’aconsegueix treballant molt, creure en un mateix però sense creure-s’ho massa.
- Com és que hi ha hagut un boom en el món dels musicals?
T’ho explico amb dues paraules: OT i Fama a bailar!. La gent ha vist aquests programes i s’ha llençat a fer musicals. També es cert que hi havia gent que es volia dedicar a això i no s’atrevien i amb aquests programes han cregut possible dedicar-s’hi. De totes maneres, és un món on hi ha molta competència.
- Quines són les millors escoles per aprendre a ser cantant de musicals?
A ‘Aules’, interpretació i cant. ‘Aules’ és important perquè hi ha el director de càsting de tots els musicals que es fan a Barcelona, el Dani Anglès. A la ‘Company’, dansa. A la ‘Memory’, interpretació. La ‘Coco Comin’ és una escola molt bona en dansa.
- Quins desavantatges té aquesta feina?
Doncs, que un dia pots estar a dalt de tot i tenir molt d’èxit, i al dia següent, estar a baix de tot. És una feina molt inestable. Quan estàs en un musical tot va molt bé, però quan no fas res, et toca esperar que surti un altre projecte.
Cristina March Batalla
